Seny i èxit (Wise and success)

No hi ha gent realista, ni n'hi ha hagut mai. Qui més qui menys viu en una fantasia: en la seva visió del món. Una visió empastifada a base de simplificacions, maquillatges, trampes i enganys, velacions i lògica, una lògica de vegades rudimentària de vegades fina, profunda i potent. Segurament la nostra visió de les coses és, ben mirat, un reflex de les nostres emocions.

Llargament molts han considerat que només una persona assenyada i prudent era capaç de prendre decisions encertades pel feliç funcionament de la seva vida. Que només amb seny un és capaç d'intuir la raó de ser de les coses. D'aquí ve que es pregonés: -Si jo descobreixo i entenc com funcionen les coses, llavors, solucionaré qualsevol problema, confusió i sobresalt; amb el coneixement aconseguiré la felicitat al prendre sempre les decisions correctes-.

Aquesta moralitat o mentalitat ha despertat una curiosa esperança en el pit de molta gent, com en el del bo de Punset per exemple, i que ve a dir: -Si envellim, si ens morim, si patim malalties, conflictes, desigualtats i guerres és perquè ignorem les seves causes i en conseqüència, ignorem el com hem d'actuar de forma efectiva per tal de solucionar-ho-.

Així doncs, molts han considerat que una persona lògica i comprensiva és una persona assenyada i que tota empresa humana s'encamina cap el desastre quan no es raonen les coses, això és, quan impera el temperament o el desbocat desig per sobre de la claredad de les idees. En el seu mite del carro alat, Plató ho explica de forma brillant i amena... per tots els públics.

¿Però és efectivament així? ¿Tenir una idea clara de la situació és garantia d'èxit en aquesta vida? Potser en part sí, no ho nego amb radicalitat, però m'agrada llegir a La Rochefoucauld perquè sospita de la simplicitat i candidesa d'aquesta mentalitat típicament il·lustrada. Escoltem la perspicàcia del francès quan diu, per exemple: "Hi han situacions en la vida que s'ha de ser una mica boig per sortir-ne amb èxit"; i l'aplaudeixo especialment quan sentència: "Si algú sembla assenyat és perquè, simplement, les seves bogeries són proporcionals a la seva edat i a la seva bona fortuna".

En definitiva; sol ser habitual que els homes d'èxit generin, amb la seva acció, estadis de confusió i conflicte; solen mostrar un talent especial per generar caos... i no busquen pas solucionar-lo i aclarir-lo, sinó treure-l'hi profit ¿Com? De vegades per astúcia, de vegades també per càlcul, coneixement i visualització, però sovint per perseverança, gràcia i força de decisió. De fet, es dóna sovint el curiós cas que idees pèssimes, encara que clares en la ment dels qui les recolzen, triomfen entre els homes, i no pas gràcies a la probitat de tals idees, sinó a la perseverança, el descaro i la tossuderia dels seus promotors ¡Grans coses s'han fet en nom d'idees ridícules i mediocres! Mentres els cap quadrats dels seus defensors tenen la santa barra de voler fer creure als demés que la seva idea és per força certa, verdadera, correcte, inclús gran, pel circumstancial fet que ha triomfat entre els homes. I molts s'ho creuen.

English version