Llegir llibres

Cada cop llegeixo menys. Ara que hi penso, aquest darrer any només m'he llegit "La vida de Napoleó" de Stendhal; un llibre a tenir en compte. És cert, però, que sobre la tauleta hi tinc el Decameró, de Boccaccio, per amenitzar i alegrar aquelles nits taciturnes, quan un no pot clocar l'ull i abandonar-se a les dolces mans de Circe, la reina dels somnis (i els capricorns en tenim moltes d'aquestes nits).

El que sí acostumo a fer és rellegir-me els meus llibres predilectes i escollits. Després d'uns quants anys de lectures he acabat encerclant el meu entorn literari; només permeto "entrar-hi" uns pocs autors. No hi vull xivarri. I el món literari és un guirigall.

Un ha de vigilar, i no intoxicar-se amb les lectures. Llegir poc i bé; vet aquí el repte. En l'art de saber llegir (conec poca gent amb un bon nivell de lectura) cal, primer de tot, saber escollir detinguda i afortunadament els autors. Saber seleccionar és el primer requisit del bon lector.

Per un progrés social

Una de les tasques educatives de qualsevol cultura que aspiri a una forma social superior consisteix, bàsicament, en formar persones capaces de fer promeses i pactes que, llavors, compliran. 

El nivell de la nostra civilització es podria mesurar objectivament per la quantitat de promeses i pactes incomplerts, volàtils o simplement, impossibles. Aquesta mesura indicarà la quantitat de gent que si bé vol i desitja moltes coses, en pot ben poques. També indicarà el grau d'incapacitat per estudiar les condicions necessàries per tal que les coses esdevinguin i, en conseqüència, es tornin previsibles. I és que cal tenir present que per complir un pacte o una promesa abans s'ha de preveure què pot esdevenir-se. I tot pronòstic requereix d'una intel·ligència superior!

** I no només es requereix d'una intel·ligència superior, sinó, sobretot, d'una voluntat de ferro capaç de portar allò pactat i promès fins a les últimes conseqüències, peti qui peti, costi el que costi. Estem, en efecte, davant d'una voluntat científica.