dimecres, 9 de desembre del 2009

Universitat

Que l'educació esponyala és un nyap de cap a peus no ve de nou. En particular em sembla un malalt que aguanta en vida per la quantitat ingent de diners que li enxufen des de l'Estat ¿Un malalt? Sí, en la mesura que és incapaç d'aixecar el cap. I és que en ella s'hi couen poques coses dignes de ser preses amb seriositat, a part del títol que et donen és clar. Mira-te-la, no es preocupa ni per formar ni per cultivar, sinó per acreditar ¿I què són els professors sinó jutges?

Vet aquí la realitat: la Universitat sembla més un paràsit social que a un motor social... una primera potència.


Ja fa anys que m'inquieta aquest despropòsit: ¿Per què la Universitat està tant mal montada, és tant decadent, per què s'hi malmet tant de talent!? La veritat és que la gent que s'ho pot permetre, a la mínima, abandona la Unviersitat farta d'aguantar imbecilitats.

En gran mesura, segurament, aquest menyspreu generalitzat s'explica perquè a la Universitat només l'interessa una cosa: el títol. O sigui, el poder i la capacitat de domini i coacció que la Universitat exerceix sobre la gent s'aguanta, simplement, en un objetiu summament inferior: formar gent acreditada. No és que això no ho hagi de fer la Universitat, sinó que aquest no pot ser el seu màxim objectiu.

Prenem atenció: a la universitat no es fa cap seguiment de l'alumne al llarg de la seva carrera, a part de les notes que li surten a l'experdient. Mai hi han tractes individualitzats ¡Tothom ha de menjar del mateix pinso! La veritat, i és trist dir-ho, els nanos que juguen a la cantera del Barça reben una millor formació que els nostres matemàtics o físics, a qui tenen corrent per allà a la universitat deixats de la mà de déu i creient que cadascú, espontàniament, ja donarà el callo. Óbviament aquesta mentalitat tant funcionaria demostra no entendre res de psicologia i organizació humana... Si totes les empreses anessin del pal que va la Universitat anirien a la ruina en un plis plas.


És patètic veure com la Universitat només té el recurs del títol i les notes per fer que els estudiants valorin i estimin el que estudien; i això és digne de ments inferiors, autòmats, servils, gregàries, subdesenvolupades... de ments que només s'activen a base de cops de pal. No és cap orgull ni privilegi estudiar a la universitat, i encara menys quan un veu la classe de individus que accepten: ¡A burros que només sabe fotre-li colzes a la matèria!

I que ridícul em sembla fer estudiar la gent 5 anys de carrera perquè acabi treballant en un banc, tal i com feien els nostres pares sense necessitat d'haver de passar pel tubo amb tantes xuminades. I és que ja em direu el perquè un tio s'ha de passar 5 anys estudiant economia per acabar atenent a la gent que l'ingressa la mensualitat i fer anar l'Excel. Tot plegat em sembla una broma.


Està tant desaprofitada i corrompuda la Universitat, és de voluntat tant dèbil... ¿Per què canviar-ho? ¡Que continui dominant la inòpia mental que fomenten les beques i les titulacions! Així riurem més tots plegats.

S'hauria de fer una neteja a fons. Però això faria mal a molta gent que està fortament viciada.

1 comentari:

  1. Recordo haver parlat amb tu d'aquest tema ja fa molts anys i estic plenament d'acord amb el que dius. Per això no vull acabar carrera, tot i que només em queden dos assignatures, ja que crec que acabar-la seria donar la rao a aquest sistema. En fi...
    Marc

    ResponElimina