Els romans celebraven les Saturnalias, més tard el "Natalis solis invicti", nosaltres el Nadal. Ja no fa el fred de fa uns dies; a mi m'agradava. Ara plou i preferiria que nevés, sobretot a la nit. En qualsevol cas, comença l'hivern.Surto a passejar i noto com l'aire, el paissatge en sí, es torna més estàtic i melancòlic, especial. Ai aquest fred, sembla aixecar un abisme entre nosaltres i les coses que ens envolten ¿Un abisme? Veiem com la natura jau adormida davant nostre, sospira amb lentitud, la mirem de ple intentant descobrir què somia; l'acaronem però no reacciona, continua gèlida, latent i distant, amagant tot un món en el seu sí... És un encant.
No sóc cristià, no crec que la paraula de Jesús salvi, tampoc em fa ser més feliç i no em proporciona res del que anhelo en aquesta vida, més aviat tot el contrari. Ara bé, celebrar el Nadal sempre m'ha entusiasmat, encara que a la meva manera. Els regals, els sopars, les festes, les obres de teatre... Tot aquest bullici mundà, radicalment mundà, m'arranca un somriure. De fet, inclús crec que per aquestes dates encara falta inventar-se la gran Festa. Però bé, uns quants ho hem provat més d'un any i sabem de la dificultat de l'empresa.
Fa temps que em pregunto, investigo i estudio de quina forma seria possible organitzar les més grans festes mai vistes. Potser algun dia m'ensurti, qui sap. Potser serà aquesta, algun dia, la meva contribució filosòfica al goig de viure... Qui sap.
Bones festes.
LLegint el post, suposo que una mica més tou encomanat per l'ambient, no me n'he estat d'enviar-te això que he penjat, des de la perspectiva d'el Nadal que no és el teu -més aviat el contrari-. Que el passis feliç.
ResponEliminaPOEMA DE NADAL
La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet, ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal!.
Ai, si no fos aquesta nit tant clara!.
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para;
pell d’home arrossegada pel corrent!.
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dona un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dona un punt d’humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.
(...........................)
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat.
J. M. de Sagarra
Merci Criteri, és tot un detall de la teva part.
ResponEliminaQue tinguis un Bon Nadal sobre la Terra!!!