visita inesperada

No acostumo a llegir masses llibres, més aviat tot el contrari; i com més va més se'm accentua aquesta dieta. Potser és l'edat o cert tipus d'educació, qui sap, però poc a poc em torno, això em sembla a mi, molt més selectiu, primmirat i potser també capritxós. És difícil que un llibre em satisfaci; sovint preciso algun incentiu aliè per obrir-lo i repassar-lo.

Estic pràcticament desenganxat d'aquesta droga mental que són els diaris i les notícies, i les novel·les em solen fer badallar. No vull que un llibre em xarboti la imaginació ni tampoc jutjo una obra pels sentiments que la molt seductora em desperti; que aquesta m'agradi o em desagradi té a veure, ho reconec, amb el meu gust, o sigui, amb la meva disposició, no amb l'obra pròpiament.

En general, m'interessa valorar i jutjar com ha estat elaborada, dissenyada i construïda una obra... intento posar-me dins la pell de l'autor i intuir la dificultat, la força i el grau de risc que aquest ha precisat per crear-la, embellir-la i elevar-la; vet aquí els criteris de valoració que prefereixo adoptar per tal d'afirmar si aquesta és bona o dolenta. Les opinions de gust no reflecteixen gran cosa d'allò que un jutja, sinó més aviat d'un mateix... serà per això que solen ser les que profereixen aquells qui només volen parlar de sí mateixos?

Avui he rebut de forma inesperada "La geometria fractal de la naturalesa" de Benoit Mandelbrot. Feia mesos que l'esperava, potser un any. M'he llegit la primera pàgina i no he pogut seguir; m'hi he sentit massa afí, fet que m'ha atret i seduït. I és que allò que posa al descobert les nostres parts més tendres i seduïbles ens crema; no en va, ens hi apartem... però com que sovint som així de burros hi tornem un cop i un altre, i al final més que aprendre a no ensopegar amb la mateixa pedra simplement ens curtim.

Aquest és l'últim paràgraf que he llegit: "Al cap dels anys, hauria pogut semblar que les meves investigacions apuntaven en diferents direccions. Però aquesta dispersió era només aparent, i amagava una profunda unitat en quant a l'objectiu, que la present obra pretén desvelar. Al contrari del que hauria pogut semblar en un principi, la majoria dels meus treballs han resultat ser els dolor de part d'una nova disciplina científica". Quantes coses em desperta aquest fragment! Us recordeu del que us comentava en altres post sobre la causalitat inversa?...

Necessitaré temps per llegir-me el llibre. I no pas perquè no l'entengui (de fet m'interessa saborejar els pensaments d'aquest autor, la seva forma d'expressió,, les seves vivències intel·lectuals, no la teca pròpiament), sinó perquè m'agrada massa allò que explica, fet que em cega. Aquí és quan un requereix de l'art de llegir, o sigui, ha de saber digerir i assimilar. I certament, són masses aquells que es veuen incapaços de sobrepassar aquest estadi primerenc i tendre que podríem anomenar d'enamorament, de foc i ferides. Aquests caràcters són perennes entusiastes de la matèria, i segurament uns fanàtics, uns esbalotats, uns incondicionals. En el món de les ciències hi ha molta gent d'aquesta. Fan gràcia.