dimarts, 3 de novembre del 2009

Corrupció

Veig que la paraula de moda aquests dies és "corrupció". Per blogs, per la radio i diaris, tothom la porta a la boca ¡Avui muda! I em fa gràcia. Deu ser per la tardor, l'estació corrupte i decadent de l'any: les fulles cauen, la natura es descomposa i desflora.

Les èpoques de corrupció i decadència, les èpoques de tardor, es passen pel forro les normes civils i morals imperants -Aquestes ja no són prou fermes ¡S'han superat! El Renaixement, per exemple, fou la gran època de corrupció del mil·lenni passat ¡I gràcies a ell aparagué la modernitat!

En raó, en aquestes èpoques altament individualistes (només el Renaixement podia mostrar homes com Leonardo, Miquel Àngel, Maquiavel, Montaigne, César Borgia, Galileu, etc) surten a la llum coses significatives, destacables, inimitables, inimaginables. És per tardor quan gaudim de les castanyes, el raïm, el bolets... i les pomes cauen dels abres!

Els homes corruptes són com aquestes pomes que cauen de l'abre, o sigui, de l'estructura social, buscant el seu propi destí ¡Com l'estructura social no els ha de d'acusar d'egoistes, delinqüents, malfactors! -Després d'haver-te alletat tant de temps fots el camp, vas a la teva, i t'emportes tot el que t'he donat- Exclama la societat indignada. En aquest moment només hi veu pèrdua i vergonya.

No en va mai és fàcil anar per lliure a costa dels demés (de quina altra manera un pot ser lliure?). I és que perquè una de les pomes, ja madura, llevi, abans milers d'altres han de perèixer en l'intent.


Considerar la corrupció des d'un punt de vista moral i per tant com quelcom dolent de per sí és no saber disfrutar ni valorar una de les parts més importants de la vida: la de la putrefacció i decadència; una època, aquesta, que implica sobreacumulació de forces, recol·lecció, fermentació.

Tot allò corrupte és el fertilitzant de noves esperances i nous horitzons.


pd/ No em sembla pas que vivim en una època tant corrupte com comenten, de fet, em sembla tot el contrari. Em sembla que cada cop anem cap una societat més forta i dominant, on els individus lliures, rars, profunds i difícils d'endevinar són afogats, dissuadits i diluïts (en nom de les lleis comunes, el benestar social o la sensibilitat imperant). De fet, que es jutgin i es castiguin homes com en Millet & company és un símptoma clar que la nostra societat está creixent i no en deixa passar ni una (tal i com demostra el que ha succeït els darrers anys amb les normes de tràfic). Aquest procés de socialització pot durar forces generacions, de fet, durarà mentre els Estats controlin el poble... I potser d'aquí alguns segles torni a sorgir una època corrupte com fou el renaixement, amb homes singularíssims capaços de traçar el pervenir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada