Crisis econòmica i pau social

No m'agrada parlar de l'actualitat, però l'altra dia em va sorpendre la frase de la ministra d'economia: "hay crisis economica, pero no social". Això és cert, i potser sembla posar en dubte la tesis marxista que diu: les condicions materials determinen les ideologies, la mentalitat, la forma de pensar.

Però no és sobre Marx que vull parlar, sinó sobre el tractament que el govern ha fet de la crisis econòmica actual. Això, per mi, és digne de ser analitzat a fons.

El govern, des del començament, ha tractat la crisis econòmica com si aquesta fos un problema psicològic, millor dit, anímic ¡Ha tractat la crisis com si fos una qüestió ètica! Recordo com el govern es queixava amb vehemència dels mitjans de comunicació perquè aquests, l'estiu passat (ja feia més de mig any que havia començat la crisis), parlaven constantment de la crisis que ens venia a sobre. I és que el govern afirmava a tort i a dret que el problema d'aquesta crisis es devia a la pèrdua de confiança del consumidor i per tant, la solució consistia en intentar, a través de diferents mecanismes, tornar a animar al personal.

Un d'aquests mecanismes de suport moral al consumidor fou que l'Estat abonà directament diners a la gent. Què feu això? Va aixugar el superàvit generat als darrers anys, mentre que els consumidors, per comptes d'augmentar el seu consum es varen dedicar a retornar els seus deutes. Per tant, el consum continuà deteriorant-se i l'economia enfonsant-se.

Un altre dels mecanismes era completament moral; consistia en falsejar constantment les previsions fent veure que la situació era circunstancial i per tant, que posant-hi una mica de ganes ens en sortiriem. De fet, el govern, des de les eleccions passades, no ha encertat cap ni una de les previsions econòmiques ¡Inclús ell mateix ho reconeix! I aquesta voluntat d'autoenganyar-se no es deu a no saber-ne prou, sinó a mantenir els ànims a la població sota control i fer veure que l'empitjorament de la situació es deu a la fatalitat de les circunstàncies.

Segurament m'equivoco, però cada cop tinc menys dubtes que, econòmicament parlant, el govern ens ha portat cap a una situació de degeneració econòmica. Totes les mesures adoptades són absolutament contraproduents. Aquí la pregunta que un es pot fer sembla clara: com es pot ser tant inútil, tant maldestre, tant desgraciat? Fàcil, no han diagnosticat gens bé la malaltia.

Il·lustraré el que ha passat amb un exemple pràctic i molt clar.

Els mercats econòmics, a nivell mundial, després de 15 o 20 essent forçats fins arribar a cotes frenètiques, varen esguinzar-se, de la mateixa manera que es trenca un muscle degut a l'excés de fatiga. El que s'havia d'haver fet aquí, i només les empreses ho han intentat dur a terme, era possar gel, reduir l'activitat (baixar preus per exemple) ¡I a poder ser parar en sec! Tanmateix, fer això volia dir, pels Estats, deixar de "jugar".

Però el govern socialista espanyol, a més de no voler deixar de jugar, no va tractar aquesta ruptura del mercat des d'una òptica fisiològica sinó moral, de la mateixa manera que els imbècils, davant d'una ruptura fibrilar consideren que el dolor i la coixera és una qüestió mental, mentre exhorten: -Vinga, no et queixis i corre més- I és que a grans tracés, aquest ha estat el lema predicat des de Madrid (i tb la Generalitat) ¡El govern ens ha tractat de burros!

Hi ha una dita catalana que diu: "A on no n'hi ha no n'hi raja" Però el govern confiava que si es deixava de dir que la font ja no raja el problema es solventaria, mentres dilapidava les arques de l'Estat introduint diners en els mercats per tal de fer veure que aquí no havia passat res. Desgraciadament, però, el pitjor que un pot fer davant d'un esguins és forçar. I aquí s'ha forçat! Deteriorant encara més el múscle econòmic.

No obstant això, el discurs moralista o psicològic del govern sí que ha servit per una cosa: ha aconseguit amansar el país ¡El país accepta la crisis econòmica com els xais accepten, posats en fila, anar de pet a l'escorxador! I aquesta actitud em sorprèn, la considero digna d'estudiar amb atenció.