Mites i herois

El divendres se'm va proposar participar en una exposició que es farà a la Mercè aquesta propera primavera. En particular, hauria de presentar una escultura, juntament amb un text expositiu (un speech diuen els anglesos), que estigui relacionat amb els mites, en concret, amb els herois.

Molta gent, en general, dóna per fet què és un heroi ¡Simplement pensa amb en Superman! I amb aquesta gràcia el terme els hi sembla quedar clar, o sigui, noten d'alguna forma que quan es parla d'herois ells hi entenen alguna cosa. Fora interessant, però, no limitar-me a aquesta innocent i escanyolida opinió, encara que tot seguit comenti algunes generalitats al respecte per anar fent boca, mentre em reservi el plat fort per l'exposició.

El terme "heroi" sembla provenir d'un arcaic dialecte grec, i és en els poemes pre-clàssics de Grècia on hi trobem, per exemple, a Heracles o Aquil·les com a grans exponents d'una llarga i daurada època: l'edat èpica. Tanmateix, cal remarcar un aspecte a tenir en compte: sembla ser que pràcticament totes les cultures i èpoques han tingut 'herois'... els seus herois ¡Inclús el cristianisme! Vet aquí els Sants, com el nostre Sant Jordi.


¿Què caracteritza a l'heroi? Primer de tot, semblen ser models de conducta a seguir: les seves accions representen el paradigma dels valors morals d'una societat, una època, una generació ¡Les accions heroiques expressen valors ètics! En aquest sentit, doncs, estudiant quins són els herois que venera una societat es coneixen les aspiracions, la voluntat i la naturalesa d'aquesta.

Bé, un cop vist això potser un es pregunta: ¿Per què els herois actuen com actuen? ¿A què obeeix la conducta heroica? Els grecs comentaven que l'heroi obeïa als designis divins: els déus imposen càstigs, treballs, fatigues, reptes i situacions hostils als herois, els quals hauran de superar-ho a través de la seva "bona conducta", o millor dit, la seva "virtut". Afegint que només en cas de triomfar a l'heroi li resultarà lícit passar a l'estatus de divinitat ¡Se li ofereix la immortalitat! En cas contrari, l'heroi sucumbeix a la fatalitat del seu destí ¡Llavors apareix la tragèdia!

Intueixo que per molts dels qui em llegiu nocions com virtut o divinitat us deuen sonar un xic ridícules i còmiques ¡Avui en dia ja no parlem d'aquesta forma! Per tant, entre nosaltres i perquè ens entenguem: un heroi és aquell que lluita per una causa considerada vital, extraordinària i dificilíssima. És més, l'heroi es considera a sí mateix un servent d'aquesta causa -¡Jo haig de fer això perquè és el correcte!- Pensa l'heroi. I si és necessari passa gana, insomni i els més grans perills per tal de complir la seva tasca. Una tasca que pot considerar provinent dels designis divins o dels designis de la seva consciència o dels designis de la seva societat. I parlant clar, a l'heroi se'l pot tractar com una espècie de fanàtic.

En aquest sentit, doncs, avui en dia està ple de fanàtics: de gent que va d'heroi lluitant per una causa ¡Nosaltres també vivim en una època heroica! Només cal llegir el diari: defensors del medi ambient, de la igualtat social, de la pau, de les cultures minoritàries, de les guerres justes, de la veritat i la llibertat, del bé comú, de la riquesa i l'autoritat ... ¡Quants herois i quantes tragèdies!

En fi, benvinguts al plató.... agafeu lloc i gaudiu de l'espectacle que ens representa en rigurós directe la nostra cultura com si fóssim immorals déus Homèrics ¡Que comencin les juguesques!

-¿Què importen els herois i les "bones causes"?- Vet aquí la pregunta bàsica que em formulo al plantejar-me què presentar a l'exposició.