dilluns, 8 de febrer del 2010

Univers Spontex

El dissabte feien el correcurt de la Macca: un concurs que consisteix en muntar en 24h un curtmetratge de màxim 2 min. El mateix dissabte, al matí, ens varen donar l'objecte sobre el qual havia de rodar-se el curt, era un Spontex, i a les 12h del matí del diumenge l'havíem de presentar ja editat. La recollida de premis fou a les 19.00h. Tristament, però, no varem poder entregar-lo a temps.

Explicar una història en base un Spontex no resulta massa inspirador. La idea que se'ns va ocorre fou una mica tonta, però em sembla que hagués quedat prou bé si haguéssim tingut una mica més de temps... i si fóssim bons actors.

Explico tot això perquè en el Blog del prf. Alcoberro hi ha penjat un post, titulat "Identitat narrativa", el qual parla sobre la facilitat d'enfotre-se'n de qualsevol filòsof i els seus raonaments sobre el món i les coses. I el nostre curt, tot i que ambientat en una situació d'allò més estranya i surrealista (el món de les bactèries que viuen en un Spontex brut), és una espècie de diàleg platònic sobre el sentit de la vida -Des de l'òptica de bactèries humanoides que viuen en un Spontex.

Però la nostra idea pel curt no consistia pas en ridiculitzar el fet de filosofar, (arribar a conclusions rares i estranyes a judici de la gent normal), sinó adonar-nos com la gent inevitablement filosofa, o sigui, busca explicacions de les coses per tal de satisfer les seves inquietuds. Sí, com en tants altres temes també al voltant de la filosofia hi ha molta hipocresia social... I és que entenc que ridiculitzar el filosofar és com ridiculitzar qualsevol altra necessitat humana, com el sexe o la defecació, el plorar o la vanitat.

En fi, una mica inspirats amb allò que ja comentava amb desdeny
Schopenhauer en el seu mític "L'art de tenir raó", en el curt intentem mostrar com per trobar una explicació de les coses que ens satisfaci és comú utilitzar arguments i sil·logismes d'allò més dubtosos i discutibles (raons considerades injustuament com fal·làcies lògiques per aquells que van d'entesos en lògica ), pel simple fet que aquestes ens forcen a abraçar conclusions que ens porten a situacions d'allò més esperpèntiques, perilloses, inclús inútils.

I per més inri, varem intentar utilitzar un llenguatge entre filosòfic i de pastorets, per accentuar encara més l'atmosfera surrealista i fantasiosa, però alhora quotidiana.

Seguidament us transcrit el breu diàleg. Apa, doncs, a riure i pensar un rato:


Un dissabte assoleiat de Febrer la Maria Magdalena, després de dinar, es posa, feliç, a netejar amb un Spontex, el qual ràpidament queda brut i pres de bactèries. En aquell moment una amiga la truca; deixa l'Spontex i ben cofoia planeja la festa que li espera aquella nit. Mentrestant, en una altra 'dimensió' de la realitat -Dins l'Univers Spontex-, tres bactèries amigues fan petar la xerrada...

Bactèria A: Fa dies que em pregunto quin és el sentit de tot plegat.
Bactèria B: I això per què?
Bactèria A: Mira, mengem porqueries tot el dia , bevem detritus fins a rebentar... i sempre que podem cardem; no sé si això té molt de sentit?
Bactèria B: Sí, o i tant que en té!! Si no fos així tot seria diferent
Bactèria A: Què vols dir?
Bactèria C: Molt fàcil, és com l'ombra d'aquest "arbre de fibra"; podria no ser-hi i llavors, les coses serien com ara no són.
Bactèria B: I per tant, deixa'm afegir, si no hi hagués aquesta ombra nosaltres no tindríem aquesta conversa...
Bactèria C: Raó que em porta a dir que nosaltres no estaríem pensant.
Bactèria B: Això mateix.
Bactèria A: Ai las! No entenc res!?
Bactèria B: Ara t'ho explico bé: si jo tinc una conversa és perquè jo penso, ja que si jo no penso no puc tenir cap conversa; cert!?
Bactèria A: Cert
Bactèria B: I si jo penso, fixa't, llavors puc conversar sobre qualsevol cosa que m'incumbeixi, com per exemple, sobre el sentit de la vida.
Bactèria A: Sembla clar com l'aigua.
Bactèria B: I com que jo estic aquí passant la fresca, mirant l'ombra d'aquest arbre de fibra i conversant sobre el sentit de la vida demostro, llavors, que la vida és quelcom que m'incumbeix. Per tant sembla perfectament plausible afirmar que jo estic viu.
Bactèria A: Vatua l'olla...
Bactèria B: En conclusió: jo existeixo.
Bactèria C: I jo també!
Bactèria B: I això és molt fort!!! "Ho haveu vist" lo que acabem de descobrir!!!!!
Bactèria A: Que tots existim!?
Bactèria B: Sí, i en conseqüència si tallem aquest arbre ja no farà ombra i deixarem de tenir conversa, ergo deixarem d'existir.
Bactèria A: Ostres, és veritat!!!!
Bactèria C: Hem de protegir l'arbre com sigui!!!!
Les tres bactèries al mateix temps: Som-hi!!! Ens hi va la vida

La Maria Magdalena, després d'haver parlat amb la seva amiga sobre la festa d'aquella nit, va agafar l'espontex i el va deixar en remull dins el cubell de lleixiu.

FI.





2 comentaris:

  1. Pobretes bacteries.... van morir al llexiu? quin final més trist!

    ResponElimina
  2. Kina colla d'artistes, tots plegats! I com us aborriu, eh! Així m'agrada que aprofiteu el temps i l'exprimiu!

    ResponElimina