dimecres, 13 d’abril del 2011

Motius per viure

A: -Què és el que ens motiva a aixecar-nos cada dia i viure enmig de tanta merda?-

B: -El plaer. Desitgem viure en la mesura que hi han coses d’aquesta vida que ens proporcionen plaer, o almenys esperem que hi siguin. De fet, som capaços de suportar moltes misèries per un bri de plaer-

A: -I quines són les coses que et donen plaer?-.

Així ha anat, de forma resumida, una conversa inesperada que he tingut aquesta tarda.

Bé, ara que tinc un moment aprofito l’avinentesa per deixar apuntades algunes “llambregades” sobre el plaer i la vida. Per començar, critico a tants filòsofs, religions i polítics que han col·locat el plaer (o sigui, la felicitat) com el gran objectiu de l’existència humana.

No, l’objectiu de la vida no és arribar a ser feliços i complaents. No siguem il·lusos i càndits. El plaer és, més aviat, el gran esquer de la VIDA!

La felicitat ens enerva el desig per viure, i això vol dir: per embarcar-nos sovint vers els més incerts objectius, sovint fent front a no poques penes, controvèrsies i misèries. De fet, veig el plaer i la felicitat com un caramel, dolç i multicolor, que ens sedueix, alimenta i ens incita a mossegar la vida encara que aquesta resti lluny de presentar-nos la millor cara.

Quant major és la nostra capacitat per experimentar plaer major és el nostre desig de viure, inclús enmig de les més grans misèries i dolors.

La meva tesis és la següent: la felicitat justifica la vida... ens incita a viure, però això no implica necessàriament sigui l'objectiu de la vida. La vida pot no tenir cap objectiu, cap sentit, cap valor... o pot adquirir qualsevol que nosaltres siguem capaços d'imprimir-li a través de la nostra capacitat de gaudir de la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada