Sempronia

He rebut un msg del facebook que diu:

Normes del joc:
agafa el llibre que tinguis més a prop en aquests moments. A continuació:
1. Obre'l per la pàgina 56 i busca la cinquena frase.
2. Publica-la al teu mur, com al teu "estat", i escriu les normes com a comentari.
3. No busquis el teu llibre preferit, el més "guai", o el més bonic. Agafa el que TINGUIS MÉS A PROP....

Bé, jo tenia la "conjugació de catilina" al meu costat; a la pg.56 es parla de Sempronia. I considero adient transcriure tot el que s'hi explica d'ella. Resulta curiós veure a través de l'òptica d'un historiador de l'època com era alguna de la gent de fa 2000 anys.

"Doncs bé, entre elles s'hi trobava Sempronia, la qual havia dut a terme moltes accions d'audàcia viril. Aquesta dona va ser molt afortunada en llinatge, en bellesa i també en marit i fills; coneixedora de les obres gregues i llatines, en cantar i ballar amb major solera del que requereix saber una dona honrada, així com experta en d'altres arts luxurioses. Clar que sempre tot li fou més agradable que l'honor i el pudor: no podria pas jutjar-se fàcilment si cuidava menys de la seva reputació o del seus diners. La seva passió era tant intensa que amb major freqüència sol·licitava als homes que no pas era sol·licitada per ells. Doncs bé, aquesta dona ja amb anterioritat, i repetidament, havia traït la seva paraula, havia negat amb perjuri els seus deutes i havia acabat enfangada en la luxúria i la misèria. Tot i això, tenia un ingeni fora de sèrie: composava versos, promovia situacions divertides i feia gala d'una conversació afable, delicada i procaç; tenia sens dubte molta gràcia i encant."