Lucius Catilina

Llegir a Salusti és fantàstic. D'una prosa selecta, res pomposa, sempre substancial; si ho pot dir amb una paraula no empra una frase. A més, escriu sobre l'època més convulsa de Roma, el s.I ac. Aquí transcric la descripció que ens regala d'un dels homes del moment, Lucius Sergius Catilina, que fou, de fet, el precursor de l'arribada del Cèsar i la caiguda de la República Romana.


"Lucius Catilina, nascut de noble família, fou un home de gran vigor espiritual i corporal, però de caràcter malvat i pervers. En aquest, des de l'adolescència li foren grates les lluites intestines, els assassinats, els robatoris, les discòrdies civils, i en elles mantingué ocupada la seva juventut. El seu cos suportava la fam, el fred i les vigílies més enllà del que qualsevol pugui creure's. El seu esperit era audaç, pèrfid, vel·leïtós, simulava i dissimulava el que volia, era ambiciós dels bens aliens, pròdig dels propis, fogós amb els seus desitjos; tenia força eloqüència, de prudència poca. El seu ànim insaciable desitjava sempre coses immoderades, increïbles, quimèriques. En aquest home, des de la dominació de Sila, li havia embargat un gran desig d'apoderar-se del poder i no reparava en absolut el com aconseguir-ho per tal d'assegurar-se'l."

Destaco com per Salusti la força espiritual rau en l'audàcia, la perfídia, la vel·leïtat, la simulació i dissimulació dels desitjos i no pas, com promouran durant 2000 anys els cristians (escolàstic, jesuïtes, germans de la Salle, etc, etc), en creure en Déu i sotmetre-s'hi com a esclaus.

No estaria malament començar a canviar el discurset típic que diu que la gent espiritual és aquella que creu en un Ésser Suprem o bé, com fan les corrents orientalistes, en convertir-nos en plantes incapaces de fer ni bé ni mal, com els budistes.