Davant d'un conflicte ja sigui aquest bèl·lic, polític, intel·lectual, amorós etc. el més efectiu sempre és emprar la força bruta... la estupidesa. Tanmateix, usar la força bruta no està en mans de tothom ¿Per què? Per un costat, no tothom gaudeix de prou potència com per usar-la a raig, però sobretot, perquè rarament ens sentim prou confiats com per no veuren's destrossats per aquesta postura, violenta, cega i abessagadora.Ser intel·ligents, perspicaços i prudents manifesta, sovint, un símptoma de debilitat, de impotència, de por ¿Serà la intel·ligència una senyal de malaltia com ho pot ser la febre? El que sembla clar és que ser més intel·ligents no implica ser més feliços, ans el contrari ¡L'estupidesa sí sembla mostrar un estadi de felicitat! Potser per això, també, la gent llesta i intel·ligent sol mostrar-se molt més ambiciosa, maquiavèl·lica i rapaç que la persona estúpida i feliç.
